Cerca de 5 fotoperiodistes: Pioneres del fotoperiodisme català del segle XX

13.11.23

Cerca de 5 fotoperiodistes: Pioneres del fotoperiodisme català del segle XX

Joana Biarnés

Joana Biarnés Florensa, va néixer a Terrassa el 13 de setembre de 1935 i va morir el 19 de desembre de 2018 amb vuitanta-tres anys. Va ser la primera fotògrafa catalana dedicada al fotoperiodisme, però la seva carrera va ser relativament curta.

Dins la seva trajectòria, han destacat diferents moments com un el 1965, quan cobria el concert dels Beatles a Madrid. De manera que van cedir-li una plaça de l'avió i va aprofitar per fotografiar-los.

Era una fotògrafa polifacètica, sabia moure's en molts àmbits, tant artístics com esportius. La Joana tenia les acreditacions necessàries per a treballar de reportera, tot i així, va protagonitzar diferents reportatges com el pas dels Beatles per Espanya, que aquest va ser publicat per la revista Ondas. A més a més, va ser la fotògrafa del cantant Raphael i reportera de Sara Montiel, la duquessa d'Alba, Lola Flores, Audrey Hepburn, Joan Manuel Serrat, etc.

Finalment, va ser premiada el 2014 amb la Creu de Sant Jordi per retratar a icones culturals i polítics en grans esdeveniments.

Joana Biarnés. Els Beatles a Madrid.

Joana Biarnés. Massiel, París, 1968.

Pilar Aymerich

Pilar Aymerich Puig és una fotoperiodista barcelonina de vuitanta anys (encara activa) nascuda el 1943. La seva trajectòria s'inicia en l'Escola d'Art Dramàtic de Barcelona, va continuar-la a França i a partir del 1965, exerceix com a fotògrafa a Londres especialitzant-se en la fotografia de reportatge i de retrat.

Professionalment, va començar en 1968 col·laborant amb l'agència CIS en un període en què la fotografia estava censurada perquè es bolcava en la realitat social de l'època del tardofranquisme

i manifestacions socials.

Ha sigut partícip de nombroses col·laboracions amb la premsa i el món editorial, com El País, Fotogramas, Canvi 16... Des de 1974, ha col·laborat en mitjans audiovisuals fins a l'actualitat i ha sigut reconeguda amb el premi Creu Sant Jordi el 2006, Premi Margarita Revierè el 2019, Premi Nacional de Fotografia el 2021, etc.

Pilar Aymerich. Pere Calders, 1971.

Pilar Aymerich. Dues dones fent el signe feminista contra la violència masclista.

Isabel Steva

Isabel Steva Hernández, nascuda a Barcelona el 1940 el 24 d'agost, és coneguda artísticament amb el pseudònim de Colita, gràcies a son pare, qui li va explicar que havia nascut sota una col, com a tants nens i nenes de la seva època.

Va iniciar-se en el món fotogràfic de la mà de Paco Revés, però va començar a exercir professionalment l'any 1961. Al principi, mostrava un gran interès per la fotografia de dansa, concretament, el flamenc; temps després, va formar-se com a fotoperiodista de reportatge i retrat. Isabel no va seguir cap corrent artístic, però la seva intenció era potenciar la fotografia de premsa junt amb la creació d'un cinema europeu més progressista col·laborant amb directors de l'Escola de Barcelona.

Com a fet important, se li va concebre el Premi Nacional de Fotografia, un gallardó el qual va renunciar per la situació de la cultura i l'educació espanyola. Actualment, ha sigut nominada a diferents premis, però el més rellevant és la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts el 2021.

Colita. Propaganda electoral, Barcelona, 1977.

Colita. Paco de Lucía, Barcelona, 1980.

Carme Gotarde

Carme Gotarde i Camps va néixer a Olot el 14 de març de 1982 i va morir el 19 de novembre de 1953 amb seixanta-un anys. Formada artísticament pel seu pare, va destacar en la fotografia, però al llarg de la seva vida també va exercir de dibuixant, pintora, escultora i treballadora amb cuir i vidre.

Des de ben jove, va ser reconeguda nacionalment gràcies a les fotògrafes Colita i Mary Nash per haver-la inclòs el 2005 a l'exposició "Fotògrafes pioneres a Catalunya" al Palau Robert de Barcelona.

Realment, a Olot mateix, va arribar a convertir-se en un personatge molt destacat per ser la retratista d'esdeveniments de les dues dècades anteriors a la Guerra Civil Espanyola o moments quotidians, com els naixements, les comunions...

Les dates documentals de Carme Gotarde són molt escasses, no obstant això, se sap que diferents obres fotogràfiques han sigut premiades moltes vegades i exposades a diferents exposicions artístiques.

Carme Gotarde. Retrat dels avis.

Carme Gotarde. Retrat de dues nenes fent la comunió.

Anna Turbau

Anna Turbau va néixer a Barcelona, el 1949 i fou una periodista catalana sense ser tan reconeguda com les anteriors. L'Anna va començar a exercir a principis dels anys setanta, amb un reportatge per a Interviú. Mai havia fotografiat, tot i així, li van oferir una proposta de treball per a capturar la primera ocupació d'un pis de Barcelona. Simultàniament, va continuar fent de fotoreportera, i la seva curiositat va portar-la fins a Galícia a fotografiar la vida d'unes tribus gitanes.

Pel que fan les seves fotografies, es caracteritzen per l'ús habitual del blanc i negre amb voluntat simbòlica i angular per aconseguir efectes òptics. Tanmateix, el que vol assolir és visibilitzar la pobresa i marginació del Raval o Ciutat Vella de Barcelona. Anna Turbau va convertir-se en un testimoni dels nous moviments sindicals i assemblearis que començaven a sorgir en aquella època marcada per la Transició.

Tot i tenir una ampla i excel·lent obra, Turbau no ha estat reconeguda pel seu treball. De manera que va continuar dedicant-s'hi i va poder treballar a TV3 mitjançant un contracte fix.