Anàlisi de 'Infiltrados en el KKK' arran de l'arxiu històric i la perspectiva actual

BlacKkKlansman (2018). Pinterest. Font: Jordan Peele

CATALOGACIÓ

En 1972, una època marcada per la lluita de drets socials, Ron Stallworth, contractat com el primer oficial negre, decideix investigar el KKK per desemmascarar l’organització i disminuir el racisme encara vigent. Tanmateix, els aconsegueix convèncer telefònicament dient que és un home blanc amb idees supremacistes a partir de Flip Zimmerman, el seu amic, qui l’ajuda a encobrir-se.  

Fotograma extret de FilmAffinity

Durant la pel·lícula, es veu reflectit el plantejament d’una trama impulsada per un punt de vista politicosocial que aborda l’humor i la ironia mitjançant gèneres literaris com el drama i la sàtira. 

Just en començar el thriller, se sent com un viatge en el temps en l’època dels setanta a Colorado. Inicialment, se situa l’associació a finals de la Guerra de Secessió (1861-1865) en què es predica sobre tornar a una societat anomenada <<Fer Amèrica gran de nou>> el qual generava por i discriminació a la població negra, acabada d’arribar de l’esclavitud. De la mateixa manera, es contextualitza la dècada dels anys vint, quan el Klan aconseguia el seu punt més àlgid amb una societat perseguida per la supremacia blanca. 

A més a més, membres del grup van estar involucrats en nombrosos crims de drets civils, com manifestacions, assassinats i atacs de violència contra persones afroamericanes i activistes. Per elles, va ser un moment crucial quan la bandera dels EUA va esdevenir invertida. Generalment, és un acte en contra la llei si és voluntari, però seguint la història racial, és una forma de portar-la en combat o mostra a grans comunitats fent un crit d’ajuda. Altrament, en l’àmbit cultural, s’explora el confrontament entre races que entrellaça les ideologies defensades amb la psicologia de la discriminació. 

Escena extreta de la mateixa pel·lícula. PrimeVideo

L'experiència de veure Infiltrados en el KKK és una cinta que entretingudament revela denúncies cap als conflictes socials de l’època però actuals en la nostra realitat immediata. També, la direcció de Spike Lee ha fet que entri en joc una cinematografia acolorida i una banda sonora original amb cançons reconeixibles com “Mary Don’t You Weep” interpretada per Prince o una icònica, “Oh Happy Day” de The Edwin Hawkin Singers. 

Si mai has vist una pel·lícula relacionada amb els moviments del Klan, probablement et deixarà impactat (com a mi) les manifestacions reals al llarg dels anys que es mostren al film.  

En resum, l’habilitat de Spike Lee per escriure elements culturals, no només ha enriquit la trama, sinó també m’ha fet investigar més sobre ella, les possibles interpretacions de certes escenes i les curiositats sobre la història real. 

BIBLIOGRAFIA (per complementar informació) 

Ku Klux Klan - Wikipedia, la enciclopedia libre 

The Ku Klux Klan in the 1920s - Bill of Rights Institute 

¿Por qué suele aparecer la bandera de Estados Unidos del revés? - Saberia 

Análisis Banda Sonora: Blackkklansman de Terence Blanchard - AsturScore