Reflexió sobre la importància dels arxius documentals i fotogràfics a partir del reportatge sobre Agustí Centelles

Partint de la base de l'efecte d'Agustí Centelles, s'han vist diferents casos com el futur del fotoperiodisme estava i està en progrés de possible pèrdua. Això es deu que tal com s'ha mostrat el documental, moltes persones intenten enriquir-se de l'art anterior, un problema que s'estén avui dia.

Realment, això fa que s'aposti tot pel preu enlloc per la pintura; quan es posa un artista en alt potencial tendeix a menysprear part de la seva vida i que ha fet per arribar a pintar-la.  A més a més, l'establiment d'una quantitat de diners per un artista, podem fer que es continuï potenciant el capitalisme i fomentar la pèrdua de moltes cultures.

Normalment, aquesta problemàtica ens pot fer pensar que l'art, generalment, pot ser una excel·lent manera d'expressió emocional, contar històries... En el cas d'Agustí Centelles, un dels pioners del fotoperiodisme modern en Europa, va demostrar que era possible mantenir els esdeveniments de l'aixecament feixista fotografiats. Al llarg dels anys, les seves obres no han perdut valor i han servit com a recull de les principals fonts d'informació de la història contemporània.

Finalment, el 2009, els seus dos fills van vendre els arxius capturats pel seu pare al Ministeri de Cultura i van passar-se al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca.

Així doncs, des del meu punt de vista, penso que tal com hem vist al documental, el fotoperiodisme ha de continuar estant actiu, ja que a través d'ell aporta un registre històric essencial per a entendre la realitat d'abans i l'actualitat.