'El gran dictador' i l'ús de la sàtira en el feixisme

14.2.24

'El gran dictador' i l'ús de la sàtira en el feixisme

The Great Dictator Poster (Original). Pinterest. Font: popcultart.com

CATALOGACIÓ

El gran dictador és una comèdia dramàtica i satírica estatunidenca estrenada en la dècada dels quaranta. Va ser dirigida, produïda i guionitzada per Charles Spencer <<Charlie>> Chaplin, un internacional actor polifacètic (dins del món de les arts escèniques) nascut a Londres el 1889. A més a més, ha protagonitzat un total de trenta-cinc films, els quals destaca Modern Times o City Lights, entre altres. La pel·lícula ha sigut nominada a cinc Òscar i guanyadora a Millor actor i cineasta per Charles Chaplin.

Mosaic d'escenes mostrades a les pel·lícules de Charlie Chaplin. Frametrek

Després de la fi del conflicte esclatat al llarg dels combats entre la població jueva i l’exèrcit de Tomania a la Primera Guerra Mundial, un barber jueu torna a casa, el qual a causa d’un accident, no recorda part de la seva vida ni entén la situació actual del país. Paral·lelament, representat també per Chaplin, Adenoid Hynkel és un dictador feixista que persegueix als jueus per tal d’exterminar-los, juntament amb Napaloni, fent referència a les dictadures de Hitler i Mussolini.

Principalment, un tret a destacar és l’originalitat de la història, que per ser dirigida en una època en què grans conflictes bèl·lics abordaven, l’ús de la sàtira i la ironia fa que des de llavors, hagi rebut un gran públic que denunciï el feixisme en ple apogeu d’aquesta ideologia. Tot i així, com a curiositat, El gran dictador va estar prohibida fins al 1976 (trenta-sis anys després del seu llançament) a l’Espanya franquista.

Seguidament, encara que els efectes especials continuessin en desenvolupament junt amb la tecnologia, la qualitat de la fotografia aleshores era de molta bona qualitat i es començaven a introduir noves maneres per atreure l’atenció al públic com la pantalla verda o el fons decoratiu.

Escena de l'avió a 'El gran dictador'. YouTube

També, he triat aquesta imatge, l’escena en què pateixen un accident a l’avió, perquè m’agrada com juguen amb la decoració del pla i com transcorre la seqüència quan giren el volant i tot comença a caure.

Pel que fa al guió i els diàlegs, em van sorprendre a l’inici, ja que per ser el segle XX, potser era un argument massa atrevit tenint en compte els pensaments (feixistes, racistes...) de l’era; encara que tot en conjunt, fa que s'apreciï la burla cap a aquestes dictadures.

Fotograma extret de FilmAffinity

Des del meu punt de vista, considero que des del principi, la peça cinematogràfica em va fer riure, perquè generalment, gran part de les que he vist representades per Charles Chaplin m’han provocat el mateix. Sobretot, em sembla molt interessant (a la vegada que important) veure aquest tipus de films amb coneixements històrics previs, pel fet que m’han ajudat a contextualitzar l’obra, a entendre els personatges històrics incloent els valors morals que volen evocar, com la crítica amb un to burlesc i sarcàstic pels defensors dels sistemes polítics predominants de l’Europa d’entreguerres.

En conclusió, penso que és una pel·lícula graciosa de veure i molt entretinguda que fa que les dues hores de duració se sentin curtes. No obstant això, encara que fos un període de temps en què les coses encara estaven en desenvolupament, destaco que tant la banda sonora (feta per Chaplin i Meredith Wilson), la indumentària com escenaris decoratius, fan que el film sigui més agradable de veure i es valorin els petits detalls.