Joventut i caos: "American Pie"

 

American Pie (1999). FilmAffinity

CATALOGACIÓ

La cèlebre pel·lícula estatunidenca American Pie, és una comèdia d’adolescents de 1999, la qual va ser realitzada pels germans novaiorquesos Paul (1965) i Chris Weitz (1969), qui exerceixen de directors, guionistes, productors i actors. Han sigut partícips d’altres produccions com animacions, Antz (1998); paròdies, American Dreamz (2006) i de més recents, Fatherhood (2020). 

 

Poc abans de començar la universitat, durant l’últim any d’institut, un grup de joves inexperts viuen obsessionats amb el gènere oposat, les dones. Jim (Jason Biggs) i els seus amics Finch (Eddie Kaye Thomas), Oz (Chris Klein), Kevin (Thomas Ian Nicholas) i Stifler (Seann William Scott) tracten de “perdre la virginitat” abans que arribi el ball de final de curs i graduar-se. Així doncs, els quatre adolescents fan front a un conjunt de situacions còmiques i vergonyoses per tal de complir amb el seu objectiu.  

 

Per començar, pel que fa al guió, el qual està escrit per Adam Herz, és un dels elements clau que ha convertit aquest film en un clàssic de la comèdia juvenil; una estructura amb una introducció de personatges clara entrellaçada d’un bon desenvolupament de moments icònics. El fet que al llarg de la trama es presenti a cada protagonista dintre del seu propi arc narratiu, permet conèixer les diverses experiències dels jovents.  

A més a més, apareix un extens ús d’expressions lingüístiques que van diversificar-se i eren pròpies dels més joves de l’època, com “Trufas!”, dit per Stifler quan es trobava amb els seus amics o “Es una MQMF”, per referir-se a quan algú volia mantenir relacions amb qui se sentia atret.  

A continuació, arran de la seva actuació podem veure que tots junts creen un ambient dinàmic, de manera que, tot i ser poc seriós, és fàcil de sentir-se identificats amb ells, com per exemple, quan tenen la pressió a actuar d’una manera per anar al mateix ritme que la societat i les etapes de la vida marquen. 

Per un costat, mentre que la fotografia de la pel·lícula captura de manera efectiva la típica vida dels joves americans als finals dels 90, com les escenes a l’escola, a les festes i a les seves respectives cases; aquesta és combinada amb colors vius i una bona il·luminació.  

Per l’altre, el soundtrack d’American Pie és un reflex de la cultura d’aquella dècada, amb cançons d’artistes com Blink-182, Third Eye Blind i Barenaked Ladies, els quals aporten melodies enèrgiques a partir de lletres d’amor, diversió i creixement personal. 

 

Si tenim en compte el caire dels comentaris fets pels personatges, els acudits, les representacions de les escenes amb dones presents o en què es basa el film en qüestió... Podem arribar a la conclusió que els personatges femenins són sempre cosificats. Sovint són vistes a través de la percepció del desig i les expectatives masculines, en què queden reflectides les actituds de l’època, on el valor de les dones estava lligat al seu atractiu físic i a la seva disponibilitat sexual. 

Moltes d’elles també són estereotipades pel context del guió, com Nadia (Shannon Elizabeth), la noia sexy; Vicky (Tara Reid), la núvia fidel; Heather (Mena Suvari), la dolça i Michelle (Alyson Hannigan), l’estranya. 

Portat a una realitat, a part de denigrant, deixa veure com la figura de la dona estava definida per la seva relació amb un home, la qual era producte del seu temps.

Escena de Stifler i Marta. FilmAffinity

Pel que fan les escenes, he triat una on apareix Stifler amb la Marta, una noia la qual acabava de conèixer per tal d’assolir l’objectiu del grup d’amics. No només l’he escollit perquè em sembla un moment icònic i molt graciós, sinó perquè trobo interessant i cridaner com estan enfocats els colors en aquesta imatge, és a dir, el fet que els colors freds quedin en primer pla i els càlids en el fons. 

 

American Pie, tot i tenir els seus defectes comparats amb l’actualitat, ofereix un metratge que explora temes com l’amistat, les relacions i els reptes del pas a l’adultesa amb un to humorístic i informal. 

Sens dubte, és una pel·lícula molt recomanable per veure un divendres a la nit amb els teus amics o un dissabte després de tornar de festa.